dijous, 28 de febrer de 2013

Inspiració: La nostre boda


Fa uns dies mirant fotografies, vaig recordar que encara no us he ensenyat com va ser la nostra boda: la del Alfonso i la meva. Ja  fa casi 2 anys!!! 
L’Alfonso i jo teníem molt clar que no volíem una boda convencional. Des de un principi sabíem que havia de ser un dia especial, preparat per nosaltres i on tota la família participes. No volíem fer res perquè ho diu la tradició o el costum.
Com no vam voler despedida de solters vam decidir passar tot un cap de setmana amb la família. El divendres i el dissabte van ser dos dies per fer activitats, jocs, deport, menjar i passar-ho molt be i el diumenge va ser la cerimònia.
Vam decidir celebra-ho a “VILLA ENGRACIA” (aquí us deixo l’enllaç per si voleu veure mes fotografies
http://www.villaengracia.com/) un acollidor hotel rural ubicat en el parc natural de Poblet, a uns metres del Monestir de Poblet. Es un hotel idíl·lic envoltat de natura, i un tracte familiar.



                               
El divendres i dissabte va ser tot DIVERSIÓ. Vam fer curses de sacs, vam jugar a tenis, vam fer una excursió fins el monestir de Poblet i un altre excursió a L’Espluga de Francolí, els esportistes de la família van sortir a córrer per el parc natural. Van esmorzar, dinar i sopar tots junts (amb tota la gresca que això implica).


   


Des de un principi sabia que la nostre boda l’havia de decorar tota jo. Vaig estar un parell de mesos preparant tots els detalls: per la cerimònia, per la celebració i per regalar als convidats.

Així que en diferents moments del divendres i dissabte vaig anar preparant i col·locant tots els detalls que havia fet.





Ja us he comentat que l’Alfonso es un enamorat de les bicicletes i jo de les flors, així que tota la decoració va estar pensada i preparada amb bicicletes i flors...
Vam posar algunes rodes de bicicletes per enganxar els cartells...




El camí fins l’altar el vam fer amb pompons de diferents colors, i amb algunes papallones...



Les més petites van portar un cartell, amb el qual avisaven a l’Alfonso de la meva arribada. Va ser un detall molt DIVERTIT  que la família no s’esperava...






El nostre “altar” va ser molt diferent. Volíem que fos un espai que no contrastes molt amb el paisatge. Així que vaig comprar unes caixes molt rústiques de diferents grandàries i les vam decorar amb torretes que portaven flors campestres. Les torretes perquè es veiessin boniques, les vam embolicar amb paper kraft.




Al nostre darrera hi vam posar la bicicleta que l’Alfonso es va portar del Nepal...




La cerimònia la va dirigir una bona amiga nostre, i els nostres germans, cosins, amics, la meva peque Judit, i nosaltres mateixos, vam llegir diferents lectures. Les lectures les vam buscar nosaltres, eren textos especials per nosaltres com pot ser, un escrit de la Mare Teresa de Calcuta, unes estrofes de “cartes a Claudia”, “el arte del matrimonio” de Wilferd A. Peterson., “el arbol de la amistad”... També vam fer la cerimònia de l’espelma, que va ser un moment molt emotiu, durant el qual els nostres familiars van fer bombolles de sabó...





La meva princesa Judit va ser l’encarregada de portar el anells. Vam fer un niu amb dos moixons i dintre anaven col·locats els anells. 


Un cop acabada la cerimònia vam fer fotos d’allò més divertides. Vam preparar barrets, ulleres, espases, perruques... etc. I vam RIURE molt!!!



Les taules les vam decorar amb estovalles de color xocolate i un camí de taula rosa. Perque tots els convidats trobessin el seu lloc vam posar damunt el plat un bombo de xocolate amb el seu nom.





La taula dels nens va ser més divertida. Els hi vam posar uns pots amb colors, tisores, pegament, purpurines... i cada un d’ells tenia cartolines, caretes, i diferents jocs per fer manualitats. Va ser tot un a cert, ja que van estar tota la celebració sense moure’s de la taula. 


I per últim aquesta es la nostre taula de llaminadures...








El nostre pastis: amb una bicicleta per suposat!!



Molts dels convidats ens van dir que va ser una boda molt especial i original, que semblava un conte de fades, i la veritat es que per nosaltres si que va ser com una conte on jo era una PRINCESA  i ell el meu PRÍNCEP.